Santa Eulàlia

Santa Eulàlia (que vol dir “de bon parlar”, “que parla bé”) va ser una adolescent que va morir màrtir a començaments del segle IV. Una noia que va deixar petxada en la història del cristianisme.

En una de les pitjors persecucions cristianes, la del 304dC., decretada per l’emperador romà Dioclecià a tot l’imperi i executada a la península pel jutge Dacià, la reacció de la jove, enlloc de fugir i deixar Barcelona a la seva sort, el que ens deixarà per sempre serà un llegat d’entusiasme i d’entrega a l’amor a Crist i als germans.

Val a dir que aquesta persecució és la mateixa en la que Sant Vicenç va deixar la seva vida, i tants i tants d’altres sants.

Santa Eulàlia era de bona família, vivien a la ciutat de Barcelona d’aleshores. Doncs bé, quan comença la persecució, els pares agafen la noia i fugen cap a les afores, concretament a una vil·la que tenien a Sarrià, i quedar així protegits. Quan les notícies del patiment dels cristians arriben a la zona i ella se n’adona, una nit, innocentment, fuig de casa i s’adreça cap a la ciutat decidida a enfrontar-se amb el jutge per retreure-li el que estava fent.

El jutge romà es resisteix davant la poca edat de la jove, però donada la seva actitud ferma en la defensa del cristianisme acabarà per aplicar-li els càstigs i la mort. Amb tot de tortures i xantatges per què abdiqués de la seva fe, ella, resistint ferma i continuant increpant al jutge, va haver de patir assots, estiraments, ferides fetes amb ferros, desgarraments, cremades… Però mai es va fer enrere sinó ben al contrari, ben alegre de poder sofrir per Jesucrist i compartir la seva Passió.

Santa Eulàlia finalment va morir penjada en una creu en forma d’X (aquesta creu surt en moltes representacions de la santa). La intenció dels botxins és que el seu cos exposat se’l mengessin les aus de presa, per escarment dels cristians, però una forta nevada li va cobrir, i així protegir, el seu cos.

La seva persona és avui dia encara un estímul de fe, esperança i engrescament en el seguiment de Jesús. A destacar, potser, del seu testimoniatge:

• la seva solidaritat, que no pot suportar la crueltat desencadenada contra els seus amics cristians i va a fer-los costat
• la seva valentia, tot encarant-se amb el jutge malgrat el destí que això li comportaria
• la seva generositat, perquè no es va estalviar la seva vida tot fugint
• la seva justícia, per reivindicar i defensar la vida i la llibertat de tots
• la seva perseverança, sense fer-se enrere en cap moment tot i els patiments
• la seva esperança, que no dubtà en cap moment en què la victòria sempre acabarà sent la de Crist
• la seva fe i adhesió total i incondicional de seguir a Jesucrist per damunt de totes les coses, inclús de la mateixa vida
• en definitiva, Santa Eulàlia és tot un testimoniatge del poder de la gràcia de Déu que resplendeix tant més fort, quant més feble pot arribar a ser la persona, en aquest cas una jove innocent

Avui, les restes de la santa romanen a la Catedral de Barcelona, relíquies guardades en un sepulcre a la cripta sota l’altar major per a la veneració dels fidels.

Després de centenars d’anys, Santa Eulàlia encara desperta la veneració de tants i tants cristians, especialment dels barcelonins (la ciutat dels quals ella n’és patrona), i d’una manera també molt especial dels veïns de Sarrià (la parròquia dels quals ella n’és copatrona juntament amb Sant Vicenç).

Del llibret “Santa Eulàlia, una fe jove“.