Història i Art

La Parròquia de Sant Vicenç de Sarrià és molt antiga.

El primer testimoni escrit on apareix el nom de Sarrià (Sirriano) és de l’any 987. Es tracta d’un testament sacramental d’un tal Muç, que tenia una peça de terra a Sarrià, al costat de Sant Vicenç. Cal recordar que l’any 975 Almansor va fer una gran ràtzia per Catalunya i els testimonis escrits anteriors es van perdre o es van cremar. Així, doncs, Sant Vicenç de Sarrià és parròquia mil·lenària. Ho vàrem celebrar tot al llarg de 1987, amb actes diversos.

Sarrià com a enclavament era una de les moltes torres de guaita i de defensa que hi havia pel Barcelonès. Era lloc de pas per anar de Barcelona al Llobregat (Santa Creu d’Olorde, Molins e Rei).

Ens impressiona que al poble de Sarrià, en el mateix lloc on ara s’alça el temple neoclàssic, hi hagués una església romànica, que ja existia al segle X i es va consagrar l’any 1147. Més endavant aquesta petita església romànica dóna lloc a una edificació més gran, d’estil gòtic; som a mitjan segle XIV i el monestir de Pedralbes té jurisdicció sobre l’església i el poble de Sarrià.

A l’inici del segle XV l’església ja estava construïda. Aquesta església, per ornar-la interiorment, els sarrianencs varen contractar Jaume Huguet per fer un retaule de Sant Vicenç per a l’altar major. Ha passat molt de temps, però se’n conserven diverses taules que, com a dipòsit de la comunitat parroquial, es conserven al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).

Al final del segle XVIII els sarrianencs, amb el seu rector al capdavant, convingueren edificar un nou temple i, una vegada demanat el permís, varen procedir a l’execució de l’obra segons el pla , pressupost i condicions de l’arquitecte Mas. La consagració del nou temple va tenir lloc el 1789. És d’estil neoclàssic. La façana, de gran simplicitat, presenta al dintell de la porta central l’escut amb la petxina i una fornícula que allotja la imatge del sant patró. A l’interior d’aquest nou temple es va col·locar a l’altar major un retaule barroc, fet exprés per l’artista Nicolau Travé. El foc de l’any 1936 el consumí.
Si fem un recorregut per l’interior del temple veurem, entrant a mà esquerra, la pica baptismal.

El baptisteri conté pintures de Fornells Pla. A un costat hi ha una petita placa per recordar que entre tants i tants sarrianencs batejats aquí, hi rebé el baptisme Dom Gabriel Brasó Tulla (1912-1978), monjo benedictí de Montserrat, d’on fou prior i abat coadjutor, i abat president de Subiaco.

En aquest mateix costat esquerre, al creuer, hi ha el retaule del Roser, obra de l’artista terrassenc Agustí Pujol, que el va finalitzar el 1619. Durant la guerra civil va quedar molt afectat i el 1914 el van reconstruir.

Arribem a l’altar de la Puríssima, obra barroca molt semblant a l’altar de la Puríssima de l’església parroquial de Sitges. Les pintures de les parets també són de Fornells Pla. Passem a l’altar major, amb les pintures al fresc de Josep Obiols, fill de Sarrià, que envolten sant Vicenç. Al centre hi ha un baix relleu, obra de l’escultor Rafel Solanic, que representa l’escena dels deixebles d’Emaús. L’altar del Santíssim, a l’altre costat de l’altar major, es va poder conservar.

Al creuer destaca el retaule de l’antic convent de Santa Clara, situat on ara hi ha el Parc de la Ciutadella. És obra de l’escultor Andreu Sala. Aquest retaule, abans d’arribar l’any 1961 a la Parròquia de Sant Vicenç de Sarrià, va estar col·locat al Tinell del Palau Reial Major i després va presidir l’altar major de l’església de Sant Jaume, al carrer Ferran.

Seguint avall, trobem l’altar de la Mare de Déu de Montserrat, amb pintures d’Adrià Gual, acabades per Lluís Pallarés, deixeble seu.

A continuació reposen, des de fa més de 25 anys, les despulles del beat Pere Tarrés (1905-1950), metge i sacerdot que va morir en olor de santedat l’agost de 1950. El seu apostolat el va fer especialment entre els pobres i la joventut d’aquesta parròquia. Va ser beatificat per Joan Pau II el dia 5 de setembre de 2004 a Loreto.

Finalment trobem l’altar de Sant Josep. La imatge d’aquest sant prové del monestir de Pedralbes.

Dos sants han deixat una gran empremta a Sarrià: sant Vicenç i santa Eulàlia.

El campanar que ens aixopluga a tots, des que és parroquia mil·lenària al vespre resta il·luminat com si fos un far. De fet, és el punt de referència de tots els sarrianencs, orgullosos del nostre poble i de la nostra Parròquia de Sant Vicenç.

Carmen Sobrevila Masvidal
Historiadora